Salvador Puig Antich

 

M’assassinareu a l’alba d’amagat,

però temorosos, perquè sabeu que el meu nom

no l’emmordassa el silenci;

perquè sabeu que el meu somni 

no l’ofegareu,

aquesta Llibertat de llavi en llavi

pas a pas, 

poc a poc, 

se us escapa.

(...)

És projectant-nos en el futur, 

sentint el pes del present, 

on radica la nostra raó d’ésser.

(...)

Estimat germà Quim:

La nova és escueta: condemnat a mort. Han portat a terme una venjança irracional.

 Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Fàstic, fàstic és el que sento.

Accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments vers vosaltres. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats. 

Sang que es vessarà, però no inútilment.

Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins d’aquestes línies i en la tristesa del vent.

T’estima,

Salvador Puig Antich