quallats de freds i ferralla.

he dit que els sàtirs no han mort?.
que existiren tardes suaus
on el goteig de la tendresa s'arremolinar dins meu,
plena d'aromes i mar,
de voreres i tacons,
amb ofrenes de pell roja i refugi?

he dit que les desgracies no han mort?.
que en les nits bressolades de soledat,
d'arrugues i miralls,
els pobres somnis es fonen
com paraules fent l'amor amb els llavis en desordre.

fèiem veu
fèiem art,
fèiem foc despentinat
del tronc fet per enforsar-nos.

i vem fer ferum de l'olor,
i estrip embogit de la ràbia,
xisclant en la intimitat del llit,
o en ben mig de la sorda gentada.

he dit que els poetes no han mort?.

ara,
que vaig carregat de neu,
que duc alè dins les venes,
el fred d'uns dits trencats,
i l'úlcera de la carn podenta.

i ja toca tornar a estimar-nos,
ja toca bramar-nos com a bèstia al bestiar,
i reclamar la porta de la casa vella,
els plaers del nostres clauers
penjats del palau de les bones meuques.

i respira-nos la pell enfonsada com ofrena,
i fer del present,
barques gitanes de peix gros,
i somnis petits de petjades lleugeres.

he dit que els mariners no han mort?.
que hi ha sang en els pulmons
quallats de freds i ferralla,
ara que resto amb el plor de la sorra humida
perdut de rems i mar,
com un país estranger d'ulls corcats i ferides.

quan les fulles no cauen al seu temps

com mariners que dormen a la mar

en la llum envellida per les fulles

et veig envoltada de nines i plors,

de pobres illes que s'esborren,

com fantasmes de nits i poesia.


escriure't els llavis que el món

resta sembrat de gemecs i morts dolces,

de desitjos i carrers,

de migdiades i calor,

de gelats que esgarrifen les dents amb jocs de plaers i carícies.


escriure't que els anys s'han fet carn

riu roig per les teves cuixes

que es desplomen quan toquen pell

humida com la verda herba,

sec com el patiment

de no morir

dins la teva tomba d'aigua.


esbojarrat d'amor,

ningú millor  per negar-te,

ningú millor que jo,

per implorar l'afàsia del teu record,

el sabor del teu cony

trencat de barriades i orgíes.


però t'escric de llet i calor

t'escric d'ultimes llums de novembre,

amb el cap obert de temps

pudent i encorvat ,

com un mariner a la mar

amb l' esquena esqueixada de sal i ferides.