abandonar terra seca sense límits ni patrons
en defallir la llum
sostingut pel feudalisme de la carn
i el període esplendorós de la seva boca.
tot és nodrit en la mar i en les arts d'un escrivà
a l'espera de traçar
el poema dels seus orígens:
majestuosa, dinàstica i suprema m'arriba l'esclava,
humil, necessària i servent,
-gairebé s'endevina la resta-
del clavegueram i la nit
i l'agrupament intensíssim de l'orgasme.
una reina en l'extensió de la mà
un exèrcit tremolós de fatigues i de històries
ella,
gola de mercuri i llet,
ella,
sexe que encara rosega
arribat aquí m'ofereix la resta o el rebuig
la gran peça o les piràmides buides
la falsa revolta o la veu
efímera
com un país
reduït a pols i sepultura.
jo duc guerra i provisions velles
la fàcil degotada del feble
una nau aferrada a terra a l'espera de ser reparada
a cops de martell i xerrac
- santuari reservat -
dels seus petons i queviures.
esfondrar-se en el plaer de l'afuament i les abraçades
en totes les varietats locals dels seus fruits
en el monument al cul
i la immediatesa furtiva del descens al seu cony
com un obelisc revestit pel granit de les seves cuixes.
despres
marxar sol
sol com un temple dins una muntanya
com una porxada sense ciutat ramassada de pilars
amb grans de sal a les entranyes
quan tot el que resta
és
unes buxaques vuides
assenyalant el punt àlgid
de totes les meves febleses.
