26 jun 2024

Poescirk: Kits de supervivència


Por favor Sr. Conejo
sírvame un reloj sin agujas
un calendario sin números 
y un lienzo sin pintar.

Es más, sabe usted si por aquí 
ya han tocado las campanas 
que anuncian la llegada de Yukali?

No todo el mundo está preparado, sabe? 
Hay mucho tiesto sin flor andando por las calles y mucho cuerpo sin cabeza esperando en los semáforos.  



Lo importante, si usted quiere conocer, es que tenga el corazón abierto y la mente flexible para poder ver lo que se esconde bajo el agua, detrás de las estanterías, bajo las mesas o entren los cabellos.

Pero usted sabe, Sr. Conejo, que el mundo anda lleno de necios. Anda lleno de gente que sólo ve las luces da Navidad, las series de Netflix y los post de Instagram mientras falta gente que busque a "susuwataris"bajo la almohada y falta gente que guste de mirar a la luna para aprender sobre vida y sobre ciencia. 



 

24 ene 2024

Marina Petrossian


"Con un deseo bestial devoraremos el tiempo  para que, a cada instante, la vida sea un principio, una cúspide y un crepúsculo"  

-Emil Cioran- 


Quiero que nieve tanto

que yo me sorprenda

me sorprenda tanto 

que no pueda hablar

que no pueda caminar.


que nieve tanto

que me cubra entera

y me olvide 

que tenía que comprar pan

que tenía que ir a casa.


y me olvide

que me congelo

me muero

y me olvide 

que la muerte es el fín


por qué ir a casa

si nieva tanto

que cubre todo

por qué ir a casa

si la nieve cubre 

hasta los pájaros

que están en el cielo.


si esto es el fin

entonces el fin

es más bello

de lo que yo creía.



1 dic 2023

Vulnerable - Laura Muñoz -

 Vulnerable.

Abraçar-me els dies vulnerables.

Vul-Ne-Ra-Ble.

Els dies que no t'estimes,

els dies que vomiten corbs,

que regalimen serps,

que escampen

per ses esquerdes,

verí.

Del pas dels dies de quitrà

sense oxigen,

de quan les runes

conquereixen els instints

més íntims i ferèstecs,

i mirar-se endins,

és un confús jeroglífic

que fa por,

i la por,

existeix només quan no l'entens

i no la mires.

I respira,

que els monstres

són el somni de la raó, no?

I no es tracta de ser valentes,

es tracta de poder SER.

Que els torts, els bords,

i els descosits, són espais de foscor

fins que hi poses llum

i la cura;

que no ho veus?

És aquesta llum

i...

és baixar la guàrdia

i torpejar

i no ser sempre

un passadís ple de finestres

però,

saber que en cada ombra

hi ha un secret,

i si t'apropes

amb tendresa,

es fon,

i es mostra

VULNERABLE.

I és més preciós aquest gest

i aquest contingut i aquest

batec,

que qualsevol aparador

de la gran ciutat de Nova York

en ple mes de Desembre.

I és clar;

poder caure.

Caure no una, si no milers de vegades.

Equivocar-se tantes també.

No aïllar-nos i sostenir-nos en el gris,

fa que sigui menys gris.


I més blau, 

més pau,

més serè,

més...

refugi.