1 dic 2023

Vulnerable - Laura Muñoz -

 Vulnerable.

Abraçar-me els dies vulnerables.

Vul-Ne-Ra-Ble.

Els dies que no t'estimes,

els dies que vomiten corbs,

que regalimen serps,

que escampen

per ses esquerdes,

verí.

Del pas dels dies de quitrà

sense oxigen,

de quan les runes

conquereixen els instints

més íntims i ferèstecs,

i mirar-se endins,

és un confús jeroglífic

que fa por,

i la por,

existeix només quan no l'entens

i no la mires.

I respira,

que els monstres

són el somni de la raó, no?

I no es tracta de ser valentes,

es tracta de poder SER.

Que els torts, els bords,

i els descosits, són espais de foscor

fins que hi poses llum

i la cura;

que no ho veus?

És aquesta llum

i...

és baixar la guàrdia

i torpejar

i no ser sempre

un passadís ple de finestres

però,

saber que en cada ombra

hi ha un secret,

i si t'apropes

amb tendresa,

es fon,

i es mostra

VULNERABLE.

I és més preciós aquest gest

i aquest contingut i aquest

batec,

que qualsevol aparador

de la gran ciutat de Nova York

en ple mes de Desembre.

I és clar;

poder caure.

Caure no una, si no milers de vegades.

Equivocar-se tantes també.

No aïllar-nos i sostenir-nos en el gris,

fa que sigui menys gris.


I més blau, 

més pau,

més serè,

més...

refugi.





No hay comentarios:

Publicar un comentario