quan les fulles no cauen al seu temps

com mariners que dormen a la mar

en la llum envellida per les fulles

et veig envoltada de nines i plors,

de pobres illes que s'esborren,

com fantasmes de nits i poesia.


escriure't els llavis que el món

resta sembrat de gemecs i morts dolces,

de desitjos i carrers,

de migdiades i calor,

de gelats que esgarrifen les dents amb jocs de plaers i carícies.


escriure't que els anys s'han fet carn

riu roig per les teves cuixes

que es desplomen quan toquen pell

humida com la verda herba,

sec com el patiment

de no morir

dins la teva tomba d'aigua.


esbojarrat d'amor,

ningú millor  per negar-te,

ningú millor que jo,

per implorar l'afàsia del teu record,

el sabor del teu cony

trencat de barriades i orgíes.


però t'escric de llet i calor

t'escric d'ultimes llums de novembre,

amb el cap obert de temps

pudent i encorvat ,

com un mariner a la mar

amb l' esquena esqueixada de sal i ferides.