estados

me pregunta cómo estoy 
y pienso 
que las palabras de los humanos 
no están escritas para la sangre de las bestias.

el barco

el barco era capaz de devorar capitanes, marineros, el golfo pérsico, el mundo entero. incluso autodevorarse en un hermoso catabolismo de madera y viento.
ahora, asomado al remolcador de sus ojos, el sol amanecía despacio, como una pequeña isla custodiada con luz de refinería.
brillaba, creciente, entre penumbras cubiertas de pies descalzos.

On s'esbalça la barca

Diré el que més m'agrada de tu:
barca,
llengua, tendresa, ulls genives, cingles, dents, duna, pena, lluna, pit, oratge, natges, somriure, dits, desig, cintura, pell, arbre,boca,cabells,risc i ventre, foscor,follia,raó,rella,sexe...

Tot s'arbra com un tot dins el meu sexe
i em pren amb rems i veles, vents i barca.
Tot s'esquera a ple brull i m'omple el ventre
i en un crit de verema amara els cingles.
Res no calla,
amb la dalla a la cintura:
tot neix
i els pits donen llet a l'oratge.

Hi ha una deu fosca on em xucla l'oratge
per nodrir-te quan fem nit al meu sexe.
Venim del teu, pel gual de la cintura,
i parim festa on s'esbalça la barca.
Quanta tendresa rodola pels cingles
i aviva els dits a l'areny del teu ventre¡

Com em tempten els marges del teu ventre
on ciceres de llop i de l'oratge
criden els llavis i convoquen cingles
i encenen el somriure del meu sexe.
Volen els fruits, llavors a flor de barca,
i troben solc i pena a la cintura.

Saó de lluna solca la cintura
quan el desig pren l'horitzó del ventre
i salpa la raó de duna i barca.
Creix la sal als cabells i creix l'oratge,
creix l'arbre i se m'abraça con un sexe,
remor de sègol en la nit del ventre,
remor, follia de geniva, oratge
quan t'endinses en mi, amb risc i barca...

Remor de tot
a la barca amb que em cingles
quan faig d'oratge a la meva cintura,
boca al teu ventre i rella al teu sexe.

- Maria Merçè Marçal -