11 dic 2018

- le fleur de mars -

una leyenda griega cuenta que Júpiter transformó a Io en una ternera blanca por los celos de Juno. para que tuviera un alimento adecuado creó esta planta a la cual le dio su nombre. 
los atenienses la utilizaban en caso de angustia moderada.
Homero y Virgilio la mencionan levemente, y Plinio la recomienda como lidimento de vinagre y raíz para tratar las alteraciones del bazo. 
Dioscórides dice que nace en lugares sombríos y ásperos, pero un aturdido Culpeper comenta: es un bella planta dominada por Venus de naturaleza templada y en ningún caso peligrosa.
Odoratina, principio áspero y tóxico, mucílago, saponósidos en las raíces y alcaloide hipotensor es todo lo que encontré, pero nada más, ni tan siquiera una sola referencia, por pequeña que fuese, a la profunda devastación que ejercen sus efectos sobre el terreno.

8 nov 2018

perro de agua

me acompaña un perro de agua que le tiene pánico al agua.
me acompaña y juego con él,
le lanzo la pelota,
trota por el piso como un caballo desbocado,
sus patas largas,
disgregadas.

torpe,
tropieza con los muebles y los libros,
tropieza con los juguetes de mi hija,
tira la ropa al suelo.

lo persigo y ladra.

entonces,
el animal,
en el ladrido de los juegos,
pierde la pelota de sus fauces.

todavía goteando,
la recojo y también recojo los libros,
los juguetes,
la ropa,
el silencio,
la poesía.

luego se la vuelvo a lanzar,
me gusta verlo jugar,
feliz,
aislado de tanta tristeza.

tres humanos quebrados,
es suficiente para un animal torpe.


7 nov 2018

budesònida

puges la muntanya pel barranc més desert,
ets d'una raça salvatge,
s'ha instalat dins teu
el racó més fosc de tots els desfilaments humans.

escoltes els ocells,
la molsa de la terra,
veus els panys i les claus,
la teva petita navalla,
veus la tempesta,
l'arbre que plora el dol de totes les dones malfetes,
el reòstat dels núvols,
les branques seques.

veus com, entre la arbreda, s'obra una finestra de mar,
llunyana,
petita,
infinita,
una vidriera de cor que s'ofrèn envarnissada de penombres.
peró no has vist al llop,
ni dins, ni fora,
quand sols creies que existía soledat, bosc i infortuni.
com una premonició de finals
es llença sobre teu
i rodoleu muntanya avall
fins l'horitzó del poble.
la molsa de la terra s'ha tornat vermella com la gola d'una meuca.
i veus el pany
i veus la clau,
la petita navalla,
les cendres dels pares,
la tempesta i la mar,
tot rodolant muntanya avall.
i mentres l'animal
dorm dins les teves entranyes,
penses:
vetllaré aquesta fam
fins que un altre cop m'estimi per l'espatlla.