he tornat
i em fan mal els dits i la por de perdre't
quan et veig fumant el llit,
nua i d'horitzó,
amb les calces plenes d'alè
i els gemecs que es poden llegir fins a la fartura.
no ha fet més que començar la nit
i ja se m' estripa el cor en la vaccinació
de dir.te,
amor,
que penso en portes velles i bestia
de boques terroses i olors,
en fems i veus,
i en el balboteig
de no tenir res
mes que les mans i l'angoixa.
i he tornat a viure
castigat per les teves cuixes,
pel desig esclau dels teus cabells,
ara que ens cau la nit,
ara que els dies s'allarguen amb traços de pintura negre.
i he guardat pel final la música dels nostres endins,
els miralls dels nostres endins,
els cossos sense cap,
i la meravella de la sang violenta que s'inclina.
cercar una altra lluita i un altre olor,
les taques vermelles i la brutor,
el supurar de la mar,
i l'atreviment del saber-nos mossegar,
davant d'un mon
amb tants gemecs per socorre.
il.lustració: le Chatnoir
El supurar del mar ;)
ResponderEliminarel resto viene solo
Besos
allá la noche a desgarrarse el corazón
ResponderEliminary dolerse
y doler como los sauces duelen
los dedos
y vaciarse**la angustia**
solo así
Besos
Soportamos palizas por mantener ciertas prerrogativas de sus muslos...
ResponderEliminarEm sona molt malament. I és que, moltes vegades no tenim res, només l'angoixa.
ResponderEliminarLa nit és massa fosca i atrapadora.
M'agrada molt la il.lustració :)
Un besi.