estic tan convençut com tu del plaer que proporcionen les
bèsties,
tan convençut com tu dels cossos que cauen per terra,
que existeixen refugis dins el metro
i estacions de lladres i sexes
reduïts a carn de psiquiàtric desnodrida.
despullada la tristor
som cirurgians clandestins que es
furguen les ferides
en l'esperança que coagulin i es tornin hospital de vidre,
quan la distancia no te cura i ens tremola la terra
quan som al ben mig del descampat de les penes
i udola el xacal
en l'hora en que els homes es llepen els poemes.
el pitjor de tot
és que sempre caiem en mans pròpies,
mans brutes i ferrades de talls,
mans amb els dits esqueixats
i les ungles fetes miques.
si varem cercar temps per fer.nos mal
hem de cercar temps per a guarir.nos,
si hem de retornar el calor,
si hem de menjar.nos les brases,
entre l'estrip del batec i el forat del cor
ens acariciarem l'horror
com criatures implacables amb si mateixes.
ens resulta tan fàcil vestir despullats amb el vent derruint llunyanies,
orfes de pells i fronteres,
fred de vi negre i nits mudes,
el que vingui després poc importa
brillem en el festeig de retrobar.nos bruts
i en ben mig de la fatiga
declarar.nos jornades de plaer
i caps de setmana d'orgies.
la traducción plis
ResponderEliminar:D
más. Más cirujanos quedan y no sabrás suturar heridas. Menos, curarlas.
ResponderEliminar'y la tristeza gobierna
que gobierne !!!
besos
La soledat mata i sempre és perquè la distància no té cura.
ResponderEliminarI el que vingui després si importa.
Un petó amb proximitat.