" omplir la meva vida de caps per lligar,
i gaudir del naufragi."
- M. Paradis -
avui ens hem vist en el impossible dels instants;
corríem nus com la carn d'un carronyaire,
oberts d'espinada i cor,
valents com el primer llop que queixala.
i rere una barca que encara amagava tardor
ens hem engolit el fred llepant-nos els trencats i les xarxes,
el servit dels ganivets,
el silenci i la ferralla.
després
el temps bordan el teu nom,
mans que arrosseguen paraules,
un raig d'esperma a la mar,
i altre cop la distancia,
girada de por,
sobre les espatlles.
http://www.ivoox.com/distancies-17-02-2015-audios-mp3_rf_4102109_1.html
La distancia se mide en algas de terquedad. Sola y un paisaje.
ResponderEliminarBss
Vigila, esperit, vigila,
ResponderEliminarno perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
Joan Maragall
Meravella David...
Quanta veritat en aquestes paraules: - cada cop que ens trenquem ens quedem dins de l'un de l'altre - intentaràs desesperadament arrencar a l'altre de les teves entranyes, oblidar i tornar a començar. Una, dues i tres i totes les necessàries.
ResponderEliminarPerò, en el silenci, en la intimitat de cadascú, en aquest moment la presència de l'altre reapareix amb tota la seva plenitud.
Gràcies...
llepant-nos els trencats i les xarxes
ResponderEliminar(tremolor)