refugi i metro

estic tan convençut com tu del plaer que proporcionen les bèsties,

tan convençut com tu dels cossos que cauen per terra,

que existeixen refugis dins el metro

i estacions de lladres i sexes

reduïts a carn de psiquiàtric desnodrida.

despullada la tristor 

som cirurgians clandestins que es furguen les ferides

en l'esperança que coagulin i es tornin hospital de vidre,

quan la distancia no te cura i ens tremola la terra

quan som al ben mig del descampat de les penes

i udola el xacal

en l'hora en que els homes es llepen els poemes.

el pitjor de tot

és que sempre caiem en mans pròpies, 

mans brutes i ferrades de talls,

mans amb els dits esqueixats

i les ungles fetes miques.

si varem cercar temps per fer.nos mal

hem de cercar temps per a guarir.nos,

si hem de retornar el calor,

si hem de menjar.nos les brases,

entre l'estrip del batec i el forat del cor

ens acariciarem l'horror

com criatures implacables amb si mateixes.

ens resulta tan fàcil vestir despullats amb el vent derruint llunyanies,

orfes de pells i fronteres,

fred de vi negre i nits mudes,

el que vingui després poc importa

brillem en el festeig de retrobar.nos bruts

i en ben mig de la fatiga 

declarar.nos jornades de plaer

i caps de setmana d'orgies.