10 ago. 2014

exiliats de la pluja

"sin mirarnos, sin hablar, veremos el sol salir;
dulces drogas nos dirán, que hay un mar cerca de aquí"
-Dulces sueños-  Manolo García

Can raconet i s'antiga.


tarda de diumenge i d' estiu a la ciutat:

encenc herba i em quedo així,

escampat,

al costat del so d'un motor mossegant la pols dels meus somnis,

els de l'home senzill i nu,

els del guardià de l'armadura del Quixot.


els somnis són  catifa sedosa d'arços

i un comença a sentir-se com el vell far que li mossega els llavis a la mar,

i no sé què pensar,

si les roses em van caure en cendra,

o si el temps va ser gossada del meu mateix.


així som els homes d'elegants i insofribles,

uns boscos de flames salvatges,

un ressonar de carn i barrots,

de bèsties i ullals,

deixant caure la sang en el fulgar d'una nova matinada.


somien les bèsties

amb homes que ensopeguen de cara amb el món?


tarda de diumenge i d' estiu a la ciutat:

un petit grup d'adolescents es detenen al costat d'un cotxe,

després,

avancen a poc a poc cap a un altre.

el més intens de ritme

treu ferro mentre l'angoixa li acaricia l'esquena,

són els hereus d'un món incontrolable

d'una llarga tarda de diumenge per davant

d' un munt d'avorriment;

i gens els importa més que el vent,

més que escapar en un vehicle replet de ganivets,

i escopir en les voreres de rigor,

mentres miran amb desitg

els sins punxaguts de les noies.


somriuen;

aquesta nit cap dormirà  a casa,

saben prou per ficar-se en problemes

i saben prou com per sortir-se'n d'ells.


escupeixo en la vorera de rigor,

vint minuts de somnis i aire,

vint minuts d'incendis,

de records de tardes de diumenge i d' estiu a la ciutat,

de bèsties i ullals.


quan era fort com un brau,

sense aquesta armadura que avui amb xerroteja.




fotografia: Mente Invisible.

4 comentarios:

  1. *otra vez la insoport//H//abilidad de una semana
    a la que
    faltan aires
    sobran árboles
    faltan tardes
    sobran horas
    faltan impactos
    sobran jueces
    faltan soberanías de amor*
    pero era verano
    y ahí quedaba un reposo de sueño, alfombra suave de espinos
    y un [ como] antes que faro viejo mordedor de mares
    y rosas, ya ni frescas, mas cenizas y otro
    tiempo se fue, siendo jauría**


    Lo que resta añadido a un colosal domingo partido en mil pedazos, David!!!

    abrazos


    ResponderEliminar
  2. No m'agraden gens els diumenges, res de res, i menys les seves tardes.
    Encara sort que tinc un mar prop d'aqui per acostarme en un moment.
    Un petó.

    ResponderEliminar
  3. Justo es domingo y me vienen todas las canciones de Manolo García. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  4. "sin mirarnos, sin hablar, veremos el sol salir;
    dulces drogas nos dirán, que hay un mar cerca de aquí"
    -Dulces sueños- Manolo García
    Un gusto estar en tu blog, dulce droga es la poesía y la creatividad que expresa el post.
    Patons
    mar

    ResponderEliminar