31 ago. 2014

he tornat


he tornat 

i em fan mal els dits i la por de perdre't

quan et veig fumant el llit,

nua i d'horitzó,

amb les calces plenes d'alè

i els gemecs que es poden llegir fins a la fartura.


no ha fet més que començar la nit

i ja se m' estripa el cor en la vaccinació

de dir.te,

amor,

que penso en portes velles i bestia

de boques terroses i olors,

en fems i veus,

i en el balboteig

de no tenir res

mes que les mans i l'angoixa.


i he tornat a viure

castigat per les teves cuixes,

pel desig esclau dels teus cabells,

ara que ens cau la nit,

ara que els dies s'allarguen amb traços de pintura negre.


i he guardat pel final la música dels nostres endins,

els miralls dels nostres endins,

els cossos sense cap,

i la meravella de la sang violenta que s'inclina.



cercar una altra lluita i un altre olor,

les taques vermelles i la brutor,

el supurar de la mar,

i l'atreviment del saber-nos mossegar,

davant d'un mon

amb tants gemecs per socorre.


il.lustració: le Chatnoir

4 comentarios:

  1. El supurar del mar ;)
    el resto viene solo
    Besos

    ResponderEliminar
  2. allá la noche a desgarrarse el corazón
    y dolerse
    y doler como los sauces duelen
    los dedos
    y vaciarse**la angustia**

    solo así

    Besos

    ResponderEliminar
  3. Soportamos palizas por mantener ciertas prerrogativas de sus muslos...

    ResponderEliminar
  4. Em sona molt malament. I és que, moltes vegades no tenim res, només l'angoixa.
    La nit és massa fosca i atrapadora.
    M'agrada molt la il.lustració :)
    Un besi.

    ResponderEliminar